Creus que ells ho farien?

Mentre uns passen el dissabte al matí a la platja, d’altres a la muntanya, d’altres treballen, d’altres dormen, i entre infinitat de possibilitats, propostes i activitats d’altres col·laborem amb la Protectora d’Animals i Plantes, en el meu cas de Barcelona.
Mentre uns cuiden els seus animals, d’altres hi juguen, d’altres els renten, d’altres els passegen, d’altres fins i tot els maltracten, n’abusen i els abandonen.
Avui ha sigut un d’aquells dissabtes que desinteressada, voluntària i alegrament he pujat a la protectora, cosa que faig cada 15 dies. Avui només erem 4 a la zona de gats (on jo col·laboro); a la de gossos hi ha força més voluntaris que renten, passegen, juguen, pentinen, etc. a la infinitat de gossos i gossets que algun malp... ha deixat abandonat.
Com deia, erem només 4 per fer tota l’activitat que cal fer per tenir-los tots en bones condicions, és molta, massa i com més s’acosta l’estiu més feina hi ha, per més abandonaments. Aquella bestiola que durant el fred de l’hivern t’ha fet companyia, t’ha fet riure, enfadar, i t’ha donat caliu, a l’estiu, és curiós, però et fa nosa... que en faràs els dies que estiguis repapiat junt a centenars o inclús milers de persones (perquè som com bens.. tots fem el mateix) a la platja? Què en faré – et deus preguntar- si no me’l puc endur de viatge? Ostres quan vas decidir que aquella vida, (perquè tenen vida i sentiments, ho sabeu?), viuria amb tu (que era tan mona, tan petita i tan graciosa), no havies pensat que creixeria i que algun dia t’hauries d’enginyar alguna cosa perquè no es quedés sola...? Inconscient!
Avui devien estar, jo que sé, a 35 graus, feia un sol i una calor... impressionant! portàvem allà des de les 9:30 del matí, i algú, inclús des de les 8, cansats, esgotats. De repent arriba un home, d’aquells i d’aquella manera que normalment arriben... ja estem acostumats/es senyors, ja n’hem vist i sentit molts de malp... com vosaltres, no cal que us inventeu excuses, no cal que obriu la boca, no cal que digueu res, ja sabem perquè veniu! El fet és que el senyor, molt amable, molt educat, molt amoïnat, molt trist (ENHORABONA per el teatre! Se li dóna molt bé a vostè fer teatre! Ha pensat mai en dedicar-s’hi?), ens ha dit que feia 5 anys que havia recollit del Port de Barcelona una gateta preciosa i carinyosa (ENHORABONA, quina bona obra de caritat que va fer!) però ara... ara es posaven parquet a casa.... i és clar... no sabien que fer-ne de la gateta preciosa...que potser els hi faria malbé... COOOOOOOM???? QUÈÈÈÈ??? L’he entès bé???????? M’està dient que ha conviscut 5 anys amb un animal, amb lo que es fan i es deixen estimar, amb la comunicació que hi ha amb ells (els que no tingueu o no us agradin els animals no penseu que estic boja, els que en tenen i els hi agraden ja m’entenen!... i jo ja en tinc prou!) i ara, perquè vostè ha decidit posar parquet a casa, que em sembla una idea estupenda perquè és molt maco i fàcil de rentar, inclús de treure-hi els pèls de la bèstia, no sap que fer-ne del gat??? Vostè, que és una persona adulta, i potser, o no, madura i amb 2 dits de front, no sap buscar una altra excusa millor per dir-me que es vol desempallegar de l’animal??? Vagi-se’n a regar!!!
Total... un +1 al registre d’abandonaments, o de sacrificis, jo que sé!