Lluís Llach presenta el seu darrer disc “i.”

Lluís Llach acaba la seva carrera artística després de 40 anys amb la publicació del disc "i.", amb el qual ha assenyalat que "no vull acomiadar-me ni plorar, sinó mostrar el meu últim treball". Aquest últim treball, definit pel cantautor com a "pròxim i cru" i que despertarà "un sentiment de veritat" als que l'escoltin, recull tres velles cançons i inclou un antic tema inèdit i sis nous i recents més, que són la base de l'actual gira homònima, que acabarà el 24 de març del 2007 al seu poble natal, Verges. El cantautor ha elegit per al seu últim disc les deu cançons a les quals se sent més vinculat i les ha gravades en un estudi de Girona com si es tractés d'un recital en directe per "caçar l'ambient dels assajos, la seva frescor, encara que ha estat un repte per als productors", tal com ell mateix ha reconegut en la presentació del disc. Les cinc noves melodies són "variades" i la seva composició ha depès d'allò "que he percebut personalment, de l'entorn que m'envolta i del comportament o l'esperança política". Llach obre el seu nou disc amb "A poc a poc", un tema que va compondre inspirant-se en "el viacrucis i crucifixió de l'Estatut" durant el procés de desenvolupament i aprovació del nou Estatut català. Sobre el mateix tema versa també "Tossudament alçats".El segueix un dels seus clàssics, "Tinc un clavell per tu", al qual ha canviat la lletra per presentar una versió més "clàssica i afrancesada". Les altres dues cançons ja conegudes són "Jo hi sóc si tu hi vols ser", amb nous arranjaments, i "Geografia", que tanca l'àlbum i que el seu autor ha definit com el seu "mapa de carreteres personal d'ètica que des de fa anys intento seguir"."i." inclou una quarta cançó antiga, però que mai va arribar a gravar i que Llach va interpretar poques vegades, "El dia", que va compondre en la dècada dels 70. En ella s'hi poden escoltar paraules com por, mort o poble amb "un significat en aquell moment". També hi trobem sis de noves, com "Sempre queda un fil", fruit de "la forta tensió emotiva" a la qual es va veure sotmès a l'hora de compondre la banda sonora de la pel•lícula "Salvador", de Manuel Huerga, fins al punt de produir cançons "al marge de si anava bé o no amb la pel•lícula". Llach coneix les germanes de Salvador Puig Antich des de fa anys i ha mostrat admiració per la seva "força, lluita i esperança" que les ha ajudat a "no amargar-se". Elles van fer de "cordó umbilical" i li van transmetre "tot l'amor familiar durant els seus últims dies", i amb aquest tema ha volgut reflexionar sobre "què va passar després del drama, els seus sentiments i com es va trencar o es va mantenir el cordó que els unia".El cantautor ha indicat que no podia deixar la seva carrera musical sense rendir un últim tribut al seu malaguanyat amic i poeta Miquel Martí i Pol amb "Sabessis bé/MMP", un tema inspirat en la música popular brasilera que tant adorava el poeta de Roda de Ter.Així mateix, a "i." Llach tradueix una cançó del francès al català, "Fins quan i per qui", un tema de Barbara, "una bogeria que el bon gust no em perdonarà mai", explica, però que li serveix per retre homenatge a gent que no ho necessita, que mai ho busca" com aquesta cantant de la 'Chanson'. En aquest sentit, també és un homenatge al grup amb el qual va començar a cantar el 1967, Els Setze Jutges, i que va començar un moviment cultural, identitari i antifranquista molt important que les institucions públiques no han reconegut mai.Llach amb aquest treball vol "acabar amb força creativa perquè és una mostra de respecte al públic", si bé ha reconegut sentir-se molt emocionat durant els aplaudiments que segueixen els concerts perquè ja s'acosta l'últim.

(Estret de http://www.lluisllach.cat/catala/actua_60.htm)