Ja les tinc!!

Aquesta nit passada, justament a les 12 en punt de la matinada, primer segon del dia 9 de març he trucat al telèfon de Servicaixa per si de cas. M’havien dit que es posaven a la venta avui les entrades per al concert del Lluís Llach, i és clar, el dia 9 comença a les 12 de la nit.
Quan m’han contestat al telèfon, que ha sigut de seguida sense complicacions, una senyora molt amablement, però una mica en to burleta m’ha dit que hauria de tornar a trucar a les 9 del matí… jolines!
A les 8:30 del matí, ansiosa per saber com aniria la possibilitat de compra ja estava trucant altra vegada. Una senyora molt amable, i aquesta vegada sense to burleta però si en to d’estar tipa de dir a cada trucada el mateix, m’ha informat que els entrades es posarien a la venta a partir de les 17h. Perfecte! Avui és divendres i plego a les 15h per tant podré estar davant l’ordenador connectada a la pàgina web i alhora trucar amb el telèfon de casa i amb el mòbil. Ho aconseguiré!
El dia ha transcorregut com qualsevol altre. A les 15h he plegat i directa cap a casa fer el dinar, menjar i de seguida posar-me davant l’ordenador. A tres quarts de 5 (quinze minuts abans de l’hora de venta oficial) he trucat per si s’havien avançat, val a dir que ja aquesta hora ha costat molt el poder tenir línia amb ells. Però, tot i l’esforç, ha sigut una trucada sense èxit, m’han dit que fins a l’hora exacte no les posarien al sistema i que per tant era impossible fer-ne la venta. Snif snif snif...
Jo amb les meves reflexions i amb tot el meu sistema nerviós alterat, (ara ja només per orgull personal havia d’aconseguir les 3 entrades que volia!), a les 5 menys 5 he començat la competició.
Connectada a internet alhora que anava remarcant el telèfon des del mòbil i des del de casa, i res! No hi havia manera. La pàgina web ni s’obria, et sortia un missatge dient que hi havia massa intents de connexions i que hi havia el servidor sobrecarregat, a través de l’aparell del telèfon una veu horrible et deia “telefónica le informa que hay sobrecarga en la red”, però com pot ser!!!! Aaaaaaaaahhhhhh!!! Finalment, quan l’ordenador de casa marcava les 17:00 en punt, a través del telèfon mòbil he aconseguit agafar línia! Yuju!!
Molt nerviosa, i amb l’afonia que tinc aquests dies segut a unes angines li he demanat per comprar entrades del concert del Lluís Llach per el dia 24 de març.
- “No, encara no són les 5 en punt, falten dos minuts i encara no estan al sistema”-
- “Com?????? A l’ordenador de casa ja tinc les 17:02, com pot ser?” - M’he començat a posar encara més nerviosa, era com l’esprint final d’una dificultosa competició, era com aquells que ja veuen la meta final però s’entrebanquen a l’últim moment i observen, extasiats i estirats a terra com la resta de competidors van traspassant la cinta d’arribada - “per favor, no m’ho puc creure, ha sigut quasi impossible agafar línia amb vosaltres i ara em dius que haig de penjar el telèfon i tornar a trucar perquè no veus la venta al sistema? I no em puc espera en línia fins que surtin, ja no trigaran , ja passen 7 minuts de les 5...”
- “Ho sento, no puc tenir la línia ocupada a l’espera que es posin a la venta, han dit que seria a les 5 però ja passen segons el meu sistema 5 minuts i encara no hi apareixen, hauràs de penjar i tornar a intentar agafar línia a veure si tens més sort”.
Tatxin, he hagut de desplegar les meves dots comunicatives que he adquirit gràcies a la meva feina on haig de parlar amb infinitat de persones cada dia i on haig de treure de totes elles tot allò que m’interessa per avaluar si són o no són bons/es candidats per ocupar el lloc de treball, els haig de fer parlar una bona estona, alguns fins i tot els faria callar, d’altres els hi haig d’arrencar les paraules de la boca. Total, que la noia que tenia a l’altre banda del telèfon pretenia que pengés i ho tornés a intentar amb el que m’havia costat, i una mé...! Li he anat parlant ,preguntat coses, donant conversa... potser han sigut només 3 o 4 minuts, però em semblava que s’estava construint una eternitat. De tant en tant, entre pregunta i resposta li deia:
- “Encara no han sortit al sistema amb aquesta estoneta?”-
- “No, ho sento hauràs de tornar a trucar” – i de cop i volta – “Ai, a veure un moment que crec que acaben de sortir” – Si! Ho estava aconseguint! Des del fons del telèfon es sentia tot un rebombori de veus i nervis – “Un segon, eh? Que crec que acaben d’aparèixer al sistema” – la noia tapava el telèfon amb l’objectiu que jo no sentís el que deia, però no ho podia evitar, sentia molt de lluny però a la perfecció com li deia a les seves companyes “pues es que yo no las veo, no me aprecen... ” – “un segon, que ara ja han sortit, eh?” – em tornava a dir a mi. Fins que al cap d’uns eterns segons m’ha dit:
- “Mira, ja han sortit a la venta, ja s’estan efectuant ventes però jo no les veig al sistema, et passo amb una companya a veure si ella et pot ajudar” –
- “Molt bé, molt bé, moltes gràcies, però no perdré la línia, oi?” -
- "No, no, tranquil·la t’hauràs d’esperar un momentet però ella t’ajudarà” –
Al cap de molta poca estona ja em contestava el telèfon la nova operadora amb la frase:
- “Hola, les entrades per al concert del Lluís Llach s’estan quasi exhaurint, la millor que et puc oferir és a la fila 5 locali....”
- “Va! Si, si, aquestes em van bé, les que siguin, però 3 i abans que no en quedi cap!”
- “Molt bé doncs, el seu nom complert... el seu número de targeta.... li confirmo totes les dades per si està conforme” –
- “Si, si, si, tot correcte” –
- “Molt bé doncs li confirmo que la seva compra ha finalitzat i s’ha efectuat correctament, que disfruti del concert. Bona tarda”-

Si!!!!! Ja les tinc, ho he aconseguit! Ben bé que “quien la persigue la consigue”!

Forum d'aquesta venta:
http://www.kumbaworld.com/forum.asp?IDBusca=2