Bodies The Exhibition

Pensava que m’impressionaria. Sempre he sigut molt aprensiva amb coses de l’interior del meu propi cos. Em fa angunia, no puc fer-hi més... veure un cervell, budells, pulmons, etc. i saber que tot allò ho tinc dins meu com un desconegut, em crea certa angoixa.

Doncs bé, tenia ganes d’anar a l’exposició. Diga’m massoca... pensava que m’impressionaria i m’angoixaria veure tot el que s’hi exposava, però la veritat és que em va sorprendre i agradar tot el que hi vaig veure. Són cossos de morts, cert, però estan tan ben tractats i conservats que semblen de plàstic! Els estàs mirant i no te’n fas a la idea que allò pugui ser un cos, com el meu, que un dia va tenir vida.

És curiós també veure com els humans ens estem mirant d’allò més encuriosits el nostre reflex. El que tenim dins és un gran desconegut per tots nosaltres. Imagino que els metges ho tenen molt superat, ho veuen sovint, però per la resta de la gent, ens és tan curiós i desconegut veure un cos humà per dins com viatjar a l’espai.

Recomano doncs, l’exposició a tot aquell/a encuriosit/da per el seu propi cos, per saber que tenim dins i com funcionem.