Històries d'animals abandonats

Reportatge publicat a laMalla.net per Marta Aznar

A en Fox el van fer fora de casa per menjar-se les plantes del jardí. En Clay va estar a punt de morir penjat. I d’en Baltasar, se’n van voler despendre llançant-lo per un barranc. Com ells, 24.600 gats i gossos van ser abandonats l’any passat a Catalunya, segons dades del Departament de Medi Ambient. Si no acaben sota les rodes d’algun vehicle, la majoria d’animals abandonats són recollits i portats fins alguna protectora o centre d’acollida d’animals de companyia. Allà, hi resten fins que algú els adopta o fins que la mort els arriba. laMalla.net ha anat fins a la Protectora d’Animals i Plantes de Barcelona, una entitat sense afany de lucre situada al peu del Tibidabo, i ha descobert algunes de les històries d’aquests animals abandonats.
El telèfon no deixa de sonar i la Mercedes, directora de la Protectora d’Animals de Barcelona, intenta respondre a totes les trucades. A falta de poder respondre les nostres preguntes ens deixa escoltar algunes d’aquestes converses. “Perquè us adoneu vosaltres mateixos de com és un dia aquí”, ens diu. Entre els lladrucs ensordidors dels 100 gossos – 20 més dels que té capacitat el refugi, el que explica la seva presència al despatx – som testimonis de l’ira d’una dona que exigeix que s’enduguin uns gats no domesticats que no deixen de miolar al seu carrer i al desconcert d’una noia que no sap que fer amb un gos que acaba de trobar perdut o abandonat. De sobte... Trucada d’emergència. Història d’un rescatUn noi avisa que a la vora del Llobregat hi ha un gos que intenta beure aigua del riu. El gos sembla desorientat, esgotat i està molt prim. El noi explica que reconeix l’animal. És el mateix gos que fa just una setmana va veure enmig de l’autovia de Castelldefels. La Mercedes inicia el protocol. Demana la descripció del lloc on està l’animal i intenta que el jove participi en el rescat. “T’hi pots acostar?”. “Impossible”. Et pots quedar on estàs fins que algú de la protectora hi pugui anar?”. “Sí”. “Doncs, estem en contacte a través del mòbil”. La Mercedes fa un parell de trucades i en pocs minuts ho té tot organitzat. Ella i una voluntària de la protectora efectuen el rescat. Després, porten l’animal a una clínica veterinària perquè l’examinin i l’ingressin fins que es recuperi del seu delicat estat de salut. Si el gos té xip d’identificació, s’intentarà localitzar el propietari. Només un 3,6% dels animals trobats i identificats amb xip acaba en una protectora, segons dades de Medi Ambient. La majoria d’animals abandonats – és el cas del protagonista d’aquesta història -, però, no el duen, així que passats 20 dies del seu rescat sense que ningú l’hagi reclamat es donarà per abandonat i començarà el procés per trobar-li un nou amo. El primer serà buscar-li una casa d’acollida, o en el seu defecte ingressar-lo a la protectora. Després, es buscarà un adoptant. Història d’uns amos infidelsAl 2005, cada quart d’hora un centre d’acollida va donar aixopluc a un animal de companyia abandonat. En Baltasar en va ser un d’ells. Aquest gos mestís de 12 anys va entrar a la protectora al febrer de 2005. Des de llavors, en Baltasar viu en aquest refugi caní amb vistes excepcionals a la ciutat de Barcelona esperant que algú vingui a buscar-lo per dur-lo a una llar com Déu mana. I és que en Baltasar sap el que és el caliu d’una llar. Hi va viure durant gairebé 11 anys. Però un dia, els seus amos, als qui ell sempre havia estat fidel, van decidir que ja no el volien i el van llançar per un barranc. Afortunadament, en Baltasar va sortir il·lès de la caiguda i uns excursionistes el van rescatar i van dur-lo fins a la protectora. Ara, els dies d’en Baltasar són sempre iguals. Ja no dorm en un tou sofà, sinó en una cel·la de tres per dos que comparteix amb un o dos cans més, ningú raspalla el seu pelatge, i només surt a passejar, amb molta sort, un cop al dia. Al refugi, però, també hi ha trobat afecte. Li donen els treballadors i voluntaris de la protectora que, per vocació i per amor als animals, estan allà per cuidar-lo i per fer menys trista la seva estada, i la dels 100 gossos i 150 gats més que viuen al refugi. Si cal es fan hores extres perquè tots tinguin la seva dosi d'afecte. Algunes dades interessantsEntre trucada i trucada, la Mercedes continua explicant-nos més històries, però també dades entorn els abandonaments. Segons Medi Ambient, els abandonaments s’intensifiquen als mesos de maig a setembre. La Mercedes, però, ens assegura que no hi ha mesos que destaquin especialment per un major flux d’entrades al refugi, sinó que els abandonaments “són constants” i les puntes d’ingressos no sempre coincideixen amb l’època estival. La Mercedes ens explica, també, que “la majoria d’animals que arriben al refugi són mestissos” i acostumen a ser joves - no cadells -, tot i que hi ha excepcions. Són gossos que han arribat al sí d’una família quan eren petits, però que “només han crescut o han afartat al seus amos amb les entremaliadures típiques dels gossos joves” (mossegar les sabates, trencar algun que altra gerro...). La Protectora de Barcelona també ha detectat que la majoria d’abandonaments es produeixen després que la família augmenti amb l’arribada d’un bebè – “primera causa d’abandonament entre els animals de la protectora", segons la Mercedes -, després d’una separació o divorci, o quan mor el propietari i ningú de la família es vol fer càrrec del gos. Tot això se sap perquè “la majoria d’animals abandonats arriben al refugi de mans dels seus propis amos”, explica la Mercedes. “Sovint menteixen i arriben aquí dient que se l’han trobat. El comportament del gos, però, revela la veritat i indagant, les persones acaben, també, dient la veritat”. Quan el gos es converteix en càrregaDe tot això en saben molt en Fox i en Clay. En Fox, un brac alemany, va arribar a la protectora de mans dels seus amos. Vivia en una casa amb jardí, ideal per a un gos actiu i nerviós com ell. El problema era que en Fox devorava les plantes de les jardineres, així que farts de veure el jardí destrossat, i sense plantejar-se l’opció d’educar-lo, els amos d’en Fox van decidir abandonar-lo. Això sí, van tenir el detall de dur-lo fins a la porta de la protectora. La història d’en Clay és més dura. Aquest pastor alemany de tres anys va ser portat al refugi pel pare del seu amo. L’home estava fart de cuidar-se del capritx del seu fill i, després de tenir-lo un temps tancat tot el dia en un cotxe, va decidir desfer-se de la càrrega. Així, el va dur a la protectora justificant la seva acció amb tres paraules “No el vull”. La Mercedes va intentar que l’home es quedés amb el gos uns dies més fins que trobés una casa d’acollida i evitar, així, que en Clay descobrís el que és viure en un refugi amb un centenar de cans més. L’home s’hi va negar i posant-li una corda al coll va amenaçar amb penjar-lo d’un arbre allà mateix. Qui s’hauria negat a recollir-lo? A la Protectora d’Animals de Barcelona no s’hi van negar, com no es neguen mai a acollir cap animal desemparat. El problema és que el refugi es va quedant petit, perquè aquí no se sacrifica (i a partir de 2007 no es podrà en cap centre català). Tot plegat fa que, actualment, el refugi tingui overbooking i poc personal (només set treballadors en plantilla). Per descongestionar el refugi, es necessiten més adopcions. Per cuidar i donar afecte als animals, més voluntaris. I, per conèixer de debò com viuen al refugi els gossos i gats abandonats (bé, però sense comoditats) i quines circumstàncies els han dut allà, el millor és anar-hi. La Mercedes us convida a visitar-lo quan vulgueu. La visita, avisem, remou la consciència.

Publicat 24/7/2006 - 8:00h