Per una vida més fàcil

Ahir com molts d’altres dies vaig presenciar el partit Barça-Madrid al Camp Nou.
Els nervis estaven a flor de pell, tothom corria per arribar. Les motos pitaven i es colaven perillosament entre els cotxes, els conductors estaven nerviosos i els copilots no paraven de comentar cap on els semblava que anirien més ràpid cosa que encara feia posar més nerviosos als conductors estressats i per el meu gust amb massa neguit.
El futbol, el que hauria de ser un hobby i distracció acaba essent algo perillós, estressant i origen de ràbia i desesperació.
Ja abans de sortir de casa els nervis de l’entorn em col·lapsaven, em neguitejaven. Durant els 15 minuts que separen casa del Camp Nou, 3 discussions viscudes en primera persona. Arribem al camp, odissea per aparcar, i sort que anem amb moto, no vull ni imaginar l’aparcar el cotxe enmig d’aquell guirigall de gent entressada i desordenada pels carrers. Cua per entrar al camp, més nervis i més crits, tothom enfadat i renyant als porters que no fan altra cosa que la seva feina: controlar qui entra, i és que amb tants nervis continguts més val que s’assegurin bé del qui entra...
Comença el partit. Xiulada i insultada general als jugadors de l’equip contrincant. S’acceleren els cors, l’adrenalina corre frenètica per l'interior de cadascú i l’ambient es va caldejant. Tot just començar i els blancs marquen un gol... silenci absolut tret d’uns pocs a d’alt de tot de la tercera graderia, que després de fer força quilòmetres per veure jugar el seu equip, es proposen passar-s’ho d’allò més bé. 6 minuts i gol del Barça, el Camp Nou es revoluciona, és un clam, tothom torna a alçar la veu, a cridar i el que em sembla més trist, que enlloc d’animar i felicitar al seu equip, només es resignen a insultar al contrincant. Per què? Quan l’equip perd ningú li diu ni mu, i quan marca un gol insulten a l’altre.. jo, perdoneu però no ho entenc.
Hi ha tanta ira i tanta ràbia reprimida que espanta. I és clar que vull que guanyi el Barça, i és més, que perdi el Madrid, però cal per això insultar de mala manera i inclús desitjar la mort als altres, o és millor un reforç positiu pels nostres? S’han parat a pensar, aquests que sempre insulten, quina actitud pot tenir un efecte més positiu?
La qüestió és enfadar-se i insultar, si marquen els nostres ataquem al contrincant, i si marquen els altres acusem als nostres de fer-ho malament. Si tot funciona com s’espera ningú diu res, si les coses funcionen malament, xiulada general i fugides del camp abans d’hora... per què no ens plantegem de viure i veure la vida de manera més positiva?
Si guanyen els nostres els felicitem i els honorem i si perden els animem i els donem forces, no aniria millor el món així?

Extrapoleu l’experiència del partit de futbol a la vida diària, a la feina, amb la família, amb els amics, etc.

Per un món millor, i per una vida més fàcil, animem i reforcem!