S’han complert expectatives

Bé, la premsa ja n’ha fet prou ressò. Poca cosa més puc dir que no s’hagi dit ja.

El concert va ser tan emotiu i entranyable com tothom esperava.

En LLach va estar platònic i no se’n va estar de dir la seva, tot el que va creure convenient i el que de ben segur feia temps que volia dir, i mira, quin moment millor que el dia del comiat, que deixar clar a tothom qui és, d’on ve, i què pensa de tot plegat?

El públic? Doncs emocionat, animat i entregat com mai. I és que... que bé s’està envoltat de gent que pensa i viu les coses com tu! Que cridin i cantin el que en altres circumstàncies de la vida se’ns fa difícil (en alguns casos impossible) cridar i cantar!
Que bé que sona el cant de l’Estaca i els Segadors amb l’acord d’una gralla i la veu de 5000 persones!

Enhorabona al Llach i a tota la gent que va fer possible una nit tan màgica, especials i reivindicativa per als catalans més convençuts.