Jo, també reciclo!

Fa anys que reciclo. Ja de ben petita els pares em van impulsar i ajudar a crear una consciència de preservar la natura, de cuidar tot allò delicat, de ser conscient que pel bé de tots cal cuidar-ho.
Quan encara ningú reciclava; quan aquesta paraula encara no estava en boca de la gent, el pare ja me n’ensenyava. A casa, guardàvem diaris i revistes velles (enlloc de llençar-ho com feien a casa dels amics); un cop al mes el pare em duia a cal “drapaire” (de papers...). Un magatzem ple de paper acumulat, premsat, trencat... Quan arribàvem, entregàvem els diaris i revistes, ells ho pesaven i ens ho compraven! ens donaven tantes pessetes per quilos entregats. Em feia gràcia tot allò, i aleshores no me n’adonava de quina consciència m’estava ajudant a crear el pare. Com a recompensa d’una cosa ben feta, el pare em donava les pessetes recollides aquell dia i em deia quants arbres possiblement s’havien deixat de tallar gràcies al paper que havíem recollit...

Ahir mirava el documental del Algore An Inconvenient Truth (Una verdad incómoda) i em quedava estupefacte de tot allò que hi ensenya, de tot allò de que parla. Si quan es va començar a parlar del famós tema del canvi climàtic i de la destrossa que estàvem fent al planeta, s’hi hagués posat remei... però com pot ser que encara ara els països es preocupin pels beneficis, calers, ingressos econòmics, guanys..., més que preservar els nostres béns naturals?

Tornant al tema de reciclar. Ara em connectava a la pàgina web que anuncien a la TV (www.aquireciclem.cat), m’encanta la iniciativa! Jo també hi participaré!

Quan vaig a casa d’algú i veig que no reciclen, senzillament m’indigno. Em sembla una cosa horrible com tirar un paper a terra al mig del carrer. Quan veig un embolcall de plàstic barrejat amb la pell de la taronja i la closca de l’ou, em fa mal el cor. Penso que entre tots ens l’hem carregat, i entre tots no fem res per recuperar, ni que sigui una ínfima part de la destrossa general.
Pel bé de la natura, pel bé de tots, tu també recicla!