Només una interpretació...

Diumenge vinent hi ha eleccions. Aquests dies hem estat en plena campanya electoral, hem reviscut aquells apassionants moments on els polítics que sembla ser ens hauran de representar no fan més que tirar-se els plats pel cap, s’omplen la boca de retrets enlloc de proposar una millor qualitat de vida i una millor gestió de la ciutat.
M’agradaria compartir amb tots vosaltres, més que una imatge, una interpretació que en faig d’aquesta, publicada en portada a La Vanguardia el passat dissabte 19 de maig.

En ella hi apareixen els/la candidats/a a alcaldables de Barcelona.

Si comencem per el personatge del mig, el Sr. Hereu (PSC) ens n’adonem, que a part d’estar al mig, per ser l’actual alcalde de la ciutat comtal, té els punys tancats en senyal de força i contundència. Manté una posició hieràtica i el mateix somriure que sempre. El seu sentiment és clar, “tinc la força perquè ja en soc l’alcalde, no em costarà guanyar si en aquests darrers dies acabo de cosir el que ja dies estic embastant. Guanyaré”.

Si continuem per els extrems, a l’esquerra de tots ells hi ha el Sr. Portabella (ERC) i a l’altre la Sra. Mayol (ICV), aquestes dues personalitats estan mirant cap als costats, mirada perduda, o mirant qui sap què per no creuar-la amb ningú, a no ser que algú interpreti alguna cosa que després passades les eleccions no pugui ser, o al revés...; ambdós estan molt tancats en si mateixos, tenen els dit o les mans creuades al davant del cos com a símbol de mantenir-se a la defensiva, després de tants retrets com s’han de sentir (no entro en si són o no merescuts), aquesta és una actitud ben humana...

Si finalitzem per els dos personatges a dret i esquerra del Sr. Hereu, topem, amb el Sr. Fernández Díaz (PP) i amb el Sr. Trias (CIU) respectivament... i... que estiguin ciutats just al costat de l’actual alcalde, no penseu que és anecdòtic, eh? aquests dos, per més inri, a part de portar la clenxa cap al mateix costat (cap a la dreta), estan amb les mans al darrera! Que què vol dir això? Doncs que agafen una posició receptiva, que no posen entrebancs a res i que estan oberts a qualsevol cosa, a qualsevol tipus de negociació, és a dir, disposats a pactar amb qui sigui per tan que els pugui donar el poder.

I aquesta doncs és la fauna de polítics que ens han de representar? Si se’ls veu el llautó... quina vergonya. I per això hem d’anar a votar? Jo si més no aniré a les urnes, per a poder exercir el meu dret, però el que hi haurà dins el sobre com a papereta... ja no està tan clar!